FacebookTwitterInstagramYouTube

Xarxes alimentàries locals en temps de COVID-19

2020-09-15T22:07:59+00:00 juliol 21st, 2020|
Un treball col·lectiu d’Arran de Terra, L’Aresta Cooperativa, Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), Escola de pastors de Catalunya i Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic.

Algunes de les conclusions de l’informe.
  • La diversificació de canals i la intercooperació de la petita i mitjana producció han estat estratègies claus per tirar endavant durant el confinament. Els preus finals en la petita i mitjana producció s’ha mantingut o augmentat molt lleugerament. En contrast amb l’increment de preus de les grans superfícies, els CCC prioritzen compromís i confiança.
  • La COVID-19 ha significat una oportunitat per millorar, arribar a més gent i reforçar el sector i s’ha produït una gran visibilització de la pagesia i de l’importància de la tasca que realitza.
  • Els projectes d’horta han viscut un augment considerable de la demanda en l’època de més feina al camp, arribant a duplicar o triplicar facturació. L’horta ha assumit un augment de la responsabilitat logística dels seus productes i de companyes d’altres sectors.
  • El  sector de la ramaderia extensiva que fa venda directa ha augmentat facturació durant el confinament. Aquells projectes de ramaderia extensiva que tenen diversificats els seus canals de venda van poder respondre de manera més ràpida davant l’atzucac inicial degut a la COVID19. En ramaderia extensiva i transformació de formatges, s’ha arribat a nous/es consumidors/es que han trobat en la petita producció local una seguretat que no els donen les grans superfícies on compraven habitualment. Això és una gran oportunitat per acostar la ramaderia extensiva a la població. S‘ha identificat una necessitat a nivell d’infraestructures com són els escorxadors mòbils  que garanteixen el benestar animal, però que també són uns equipaments de gran seguretat sanitària
  • En el sector de la pesca, donat que el turisme i la restauració són els principals canals de la venda d’aquest sector, al tancar-se tots els establiments es va produir una davallada important de les vendes i els preus. La sensació general és que l’estat d’alarma ha empitjorat la situació precària i de baixa qualitat dels treballadors i treballadores del sector pesca. En el cas de projectes de pesca amb canals de comercialització més diversificades, es va percebre un augment de vendes, potenciant les cooperatives i grups de consum i els domicilis. Durant la crisi, hi va haver una millora de la coordinació i articulació entre confraries dins de la Federació Catalana de Pesca, però destaca un repte a futur per una millora de coordinació i cooperació. Les confraries de pesca veuen important impulsar campanyes per posar en valor el peix de proximitat i els serveis que ofereix la pesca artesanal i de petit format per a la defensa dels ecosistemes marins
Reptes a curt i mitjà termini.
  • Les xarxes alimentàries participades per la petita i mitjana #pagesia i construïdes a partir de #circuitscurts de comercialització són més resilients, justes i sostenibles durant el confinament.
  • La demanda de productes agroecològics s’ha arribat a duplicar durant l’estat d’alarma. Les botigues o les cooperatives i grups de consum agroecològic amb una estructura asalariada han pogut donar resposta a aquest augment d’usuàries, productes i facturació. El sector de la distribució agroecològica ha demostrat una gran maduresa i estabilitat, ha absorbit l’increment de demanda sense trontollar i no ha patit desabastiment. La resiliència de les xarxes alimentàries locals se sustenten sobre la estratègia multicanal i la intercooperació, però també sobre un important sobreesforç de les persones darrere dels projectes.
  • La covid-19 ha estat per molts projectes una oportunitat, i es visualitza un repte compartit: com es pot consolidar els nous perfils de consum agroecològic?
Demandes a l’administració pública.
  • Les xarxes alimentàries locals destaquen algunes demandes a les administracions: que el sector primari tingui més veu, sistemes impositius basats en la redistribució, descentralització de les conselleries, compra pública agroecològica, flexibilització i simplficiació de tràmits burocràtics, reforç als nodes de distribució existents.
  • És urgent assegurar que la compra pública de producte agroalimentari es concentri en el producte de proximitat respectuós amb l’ambient i les persones És urgent en tots els sectors productius una flexibilització i simplificació dels tràmits burocràtics de la petita pagesia. Es demana a l’administració pública accions de promoció i suport a la petita pagesia local,  en terme de promoció del sector de la pagesia local i pesca artesanal i de petit format de proximitat. Es demana també a l’administració pública  polítiques clares de suport específic a les finques i projectes productius agroecològics, facilitació de crèdit de la economia social i solidaria , ajuts directes a la distribució dels productes locals i la promoció de punts logístics que facilitin les tasques de distribució
#AbastimentAgroecològic per a la #SobiraniaAlimentària, #SOSpagesia

Related Posts